L’actual edifici de l’Ajuntament, que també coneixem com la Casa Gran de la Ciutat, és el resultat de segles d’història. Després de diverses reformes, en l’actualitat perviu la realitzada durant la segona meitat del segle XIX per l’arquitecte mataroní Miquel Garriga i Roca. Es va fer una reforma arquitectònica marcada pel racionalisme i el neoclassicisme. A la façana central que dona a la Riera, a ambdós costats de la portada d’entrada al consistori hi ha dues escultures de Josep Anicet Santiago i Vestratén, al·legòriques a la Justícia (la de la dreta, amb les balances a la mà) i a la Prudència (la de l’esquerra, amb un llibre i un mirall). Per damunt de les balconades de la primera planta, s’hi poden veure els escuts antics de Mataró i de Barcelona, i tres medallons amb els bustos de tres mataronins il·lustres que, alhora, representen tres virtuts: el bisbe Creus (religiós), l’escultor Damià Campeny (artista) i Antoni Puigblanch (literat).
Al primer pis, hi trobem el vestíbul amb les pintures murals de l’artista mataroní Jordi Puiggalí i Clavell, i que corresponen a quatre èpoques històriques de Mataró: romana, medieval, moderna i contemporània.
El Saló de Sessions és l’estança solemne on se celebren les reunions del ple municipal. Va ser reformat per l’il·lustre arquitecte mataroní Josep Puig i Cadafalch, que també va dissenyar-ne el sostre enteixinat.
La Sala dels Lleons és l’espai de la primera planta reservat a reunions i pren el nom de la pintura que hi ha en un extrem de la sala: Últimos mártires del cristianismo, de José Bermudo Mateos, una obra cedida pel Museo del Prado de Madrid. A l’altre extrem de la sala hi ha el plànol original de l’eixample projectat pels arquitectes i enginyers mataronins Melcior de Palau i Emili Cabañes.