Imatges contra l'oblit

Un dels pilars del discurs sionista és la negació de la presència del poble palestí a la seva pròpia terra. L’eslògan “una terra sense poble per a un poble sense terra” és l’exemple emblemàtic de la dissociació de la realitat sionista per justificar la colonització i l’apropiació de Palestina.

Aquesta idea negacionista d’esborrar l’existència del poble palestí té molts capítols en la història de l’estat d’Israel. Per això, la necessitat de representació per part dels i les palestines és un exercici de legitimació de la seva pròpia existència, de fer-se tangible i real alhora, malgrat que l’estat d’Israel utilitza tota la seva maquinària de destrucció i vulneració dels drets humans del poble palestí. En aquest context, la fotografia sorgeix com una constatació innegable que ens porta a la ineludible afirmació “això ha estat”, on el fet fotografiat esdevé un certificat de la seva pròpia existència.

Diverses persones membres de la comunitat palestina a Catalunya ens han obert casa seva, els seus àlbums de fotos familiars, documentació administrativa atresorada durant anys i altres objectes amb una forta càrrega històrica. Ens han relatat com van viure la Nakba en primera persona, com van haver de fugir “amb el que duien posat”, com les dones palestines enfronten la doble ocupació —la del territori i la dels seus cossos—, com el poble palestí resisteix i s’enfronta a la força ocupant.