Data de la publicació : 11.12.2025
El Museu de Mataró ha inaugurat aquest divendres 12 de desembre l’exposició temporal “De les indianes a l’estampació digital. Mataró, 1746-2025”, una mostra que posa en valor el paper clau de la ciutat en la història del tèxtil català i estatal.
Mataró, des de mitjan s. XVIII fins avui, ha estat un dels centres més dinàmics de la industrialització catalana, especialment en el sector tèxtil. Però aquesta activitat va poder créixer i esdevenir un referent gràcies a la seva imbricació amb la ciència, la tècnica, l’art i el disseny. Tota aquesta sinergia i les seves consecucions i avenços es presenten en aquesta mostra del Museu de Mataró, i que té com a comissària la doctora. Assumpta Dangla.
L’exposició, que es podrà visitar fins al 24 de maig de 2026, abasta des dels inicis de l’estampació tèxtil a Mataró, ja a mitjan s. XVIII, fins al moment actual. A finals d’aquell segle Mataró ja estava en segona posició a Catalunya en la fabricació d’indianes i, al segle XX, va ser capdavanter en l’estampació de gènere de punt de tot l’Estat.
Els visitants de la mostra poden resseguir aquesta evolució tecnològica, comercial i artística gràcies a la documentació i les peces que s’hi exposen. Per completar els continguts i els referents, des del Servei de Cultura s’ha buscat la col·laboració del projecte CooperaTèxtil 4.0 de l’Oficina de Suport al Desenvolupament Econòmic i s’han convidat empreses relacionades amb el sector a participar en la mostra.
Una vintena llarga de col·laboradors, entre professionals, col·leccionistes, empreses, museus i arxius, han cedit al Museu de Mataró material o han participat en aquest projecte expositiu, com ara les procedents del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, el Museu del Disseny de Barcelona, el Museu d’Història de Sabadell i el Museu Tèxtil de Terrassa, tots ells integrants de la Xarxa de Museus tèxtils de Catalunya del qual Can Marfà - Museu de Mataró en forma part, per la seva especialització en teixit de punt.
L’exposició comptarà amb un programa d’activitats paral·leles que donarà encara més possibilitats als visitants per introduir-se en l’evolució del tèxtil mataroní.
Les indianes
Aquestes peces de cotó, estampades per una sola cara, rebien aquest nom pel fet que eren importades de l’Àsia per les companyies comercials d’Índies. Per la seva coloració i dissenys originals, que contrastaven amb l’austeritat dels vestits occidentals de l’època, van tenir un èxit immediat en un moment en què l’exotisme asiàtic s’anava introduint a Europa.
Ja el 1648, a Marsella s’havia instal·lat una manufactura d’indianes que emprava mordents, unes sals metàl·liques que facilitaven la fixació del colorant. Amb aquesta nova tècnica, ben aviat van aparèixer factories a Amsterdam i a Londres –dos centres històricament referencials en el món del teixit– i es va aconseguir la difusió de les indianes més enllà de les classes socials privilegiades. Després de la seva expansió per les Illes Britàniques, els Països Baixos, França, Suïssa i Alemanya, se n’obre una factoria a Barcelona i, abans de mitjan segle XVIII, una altra a Mataró.
En aquells primers temps, va caldre la contractació d’especialistes estrangers que ensenyessin les tècniques de fabricació i ús dels colorants. El cas és que a finals d’aquell segle ja hi havia set fàbriques d’indianes a Mataró. La capital del Maresme va passar de ser una població agrícola a un important nucli industrial.
Les noves tècniques
Durant tot el segle XX, els avenços en química van proporcionar colorants sintètics. També es van introduir noves tècniques d’estampació i les més sofisticades per a teixits de punt. A partir dels anys seixanta, ja es van començar a fer servir màquines d’estampació contínues, la lionesa rotativa, els braços pneumàtics, les termofixadores i els anomenats «pops mecànics», per a estampació de samarretes i altres peces ja confeccionades.
La importància del disseny
La competència, la crisi dels anys vuitanta, l’automatització i altres factors de tipus econòmic van fer que algunes fàbriques marxessin de Mataró i que moltes altres reduïssin el nombre d’operaris. Per revifar la producció, molts fabricants van apostar per la innovació en disseny dels estampats.
Ja en el segle actual, amb l’eclosió de les tècniques digitals, la vintena de talles i fàbriques que mantenien viu l’art de l’estampació a Mataró feien servir nous sistemes, com la sublimació, la transferència (DTF) i l’estampació digital. Això, juntament amb la col·laboració amb el TecnoCampus, Reimagine Texgtile i els clústers del sector, ha propiciat una activitat molt especialitzada que permet fer dibuixos amb una paleta de colors il·limitada, l’ús de tintes ecològiques i la possibilitat de fer peces personalitzades.
També et pot interessar
