Títol: Paisatge
Autor: Joaquim Vayreda Vila (Girona, 1843 – Olot, 1894)
Data: sense data
Tècnica: llapis i plom sobre paper
Mides: 21 x 15 cm
Número d’inventari: MdM 5791
Les plàcides escenes rurals dels generosos entorns naturals d’Olot –d’una àmplia varietat de tons verds i marronosos–, les pinzellades obertes i els contrallums que ofereixen un cert ambient nostàlgic, són les principals característiques de l’obra de Joaquim Vayreda, sens dubte, un dels paisatgistes catalans més destacats del segle XIX. Els fonaments del seu estil cal buscar-los en el mestratge de Martí Alsina i en els pintors que va conèixer en les seves estades a França, especialment els de l’Escola de Barbizon (Corot, Millet, Daubigny...) dels quals adaptaria la tècnica del pleinairisme, un intent de reflectir de manera directa els canvis atmosfèrics i de llum (un pas previ a l’impressionisme). A més de tenir reconeixement i vendes a Barcelona, Vayreda –juntament amb Josep Berga i Boix–, va convertir Olot en un nucli de referència a l’hora de representar el paisatge i un pol d’atracció per a noves generacions d’artistes que volien apropar-se al que, posteriorment, es coneixeria com a Escola d’Olot.
Com a dibuixant, Vayreda mostrava una extraordinària habilitat tècnica i, si bé en ocasions eren simples esbossos o apunts de l’entorn, en d’altres es tracta d’obres molt més elaborades i agosarades, amb composicions menys convencionals i d’una certa experimentació formal. Aquest dibuix del Museu de Mataró, tot i que no està datat, sembla propi de l’etapa més madura de l’autor, en la qual dotava d’un major protagonisme –gairebé absolut– al paisatge en detriment de la figura humana que, per contrast, apareix com un quelcom anecdòtic, quasi imperceptible i secundari en l’entorn natural. Gairebé semblaria que els dos personatges (l’un dret i l’altre assegut) que incorpora en la part inferior de l’escena, hi són només per accentuar la monumentalitat dels arbres i la magnificència del bosc.