La Presó de Mataró


La presó de Mataró és una construcció de gran rellevància en la història de l’arquitectura penitenciària contemporània. Construïda a mitjan segle XIX per l’arquitecte Elies Rogent, figura cabdal del moviment de la Renaixença, constitueix el primer exemple d’aplicació del model panòptic a l’Estat espanyol, que segueix de forma directa els corrents penitenciaris reformistes europeus de l’època.

Considerat un dels edificis de més valor patrimonial de la ciutat, la importància i significació de la presó de Mataró rau més enllà de la seva arquitectura. L’edifici és, a la vegada, subjecte i testimoni dels batecs convulsos dels segles XIX i XX a Catalunya.

El cop d’estat militar del 17 de juliol de 1936 en contra del govern de la Segona República, encapçalat pel general Franco, no va reeixir i va provocar l’inici de la Guerra Civil. La victòria sobre els militars colpistes va desencadenar l’inici d’un procés revolucionari en el qual es barrejaven els ideals llibertaris i antifeixistes i les reivindicacions socials. En els primers temps de la guerra grups populars van protagonitzar accions repressives justificades en nom de la revolució.

Entre 1936 i 1939 es calcula que a la ciutat de Mataró hi va haver al voltant de 39 víctimes de la repressió republicana, i a la presó hi van ingressar 236 persones, principalment eclesiàstics, industrials, propietaris, militars i pertanyents a grups falangistes o del Socors Blanc.

El final de la Guerra Civil va marcar l’inici de la repressió franquista, que aplicava el càstig exemplar a tots aquells que haguessin defensat la legitimitat republicana durant la guerra i a tots aquells que mostressin oposició o no adhesió al nou estat. La presó de Mataró era un centre de reclusió de caràcter provisional, i els presos que hi ingressaven ho feien de forma temporal, a l’espera de ser derivats a la presó provincial de Barcelona o a d’altres presons i camps d’arreu del territori. Malgrat això, i per la saturació del sistema penal, molts presos hi van ser internats durant llargs períodes.

Entre el 17 de febrer i el 25 d’abril de 1939 un total de 253 persones són detingudes al partit judicial, acusades de rebel·lió militar o d’altres delictes estrictament polítics, i condemnades a penes de presó després d’un consell de guerra. D’aquests presoners, 159 són conduïts a la Presó Model de Barcelona, 72 al camp de concentració d’Horta i la resta a altres presons d’arreu de l’Estat. No es tenen en compte les persones que van estar-hi només uns dies o que van ser posades en llibertat sense càrrecs. Entre 1939 i 1950 un total de 857 persones ingressen a la presó de Mataró, i són condemnades a penes de reclusió. Entre 1950 i 1960 la repressió va minvant i hi ingressen un total de 438 persones.

L’any 1967, per ordre ministerial del 7 de desembre, se suprimeix la presó del partit judicial de Mataró i l’edifici passa a ser dipòsit de detinguts. Després de diversos usos, l’edifici ha esdevingut la seu del centre d’art Mataró Art Contemporani.