Legislació vigent

Els estats amb més tradició democràtica han dut a terme polítiques públiques que, amb més o menys intensitat, han commemorat i difós la seva història democràtica, com a referent permanent per a la ciutadania i les respectives societats.

Ha estat així, especialment, als països que han viscut episodis dictatorials i bèl·lics relativament recents. En molts d’aquests països s’ha produït un procés de recuperació de la memòria històrica, amb el propòsit d’esclarir els fets conflictius del passat i de dignificar el record de les seves víctimes. Aquest procés, generalment, ha tingut el seu origen en la pròpia ciutadania i en l’àmbit acadèmic, per passar finalment a ser assimilat i vehiculat per les institucions públiques.

A l’Estat espanyol, molt abans que sorgissin les polítiques públiques de memòria, la societat civil inicià un procés de trencament envers el silenci social i institucional amb el qual s’havia envoltat el període de la Guerra Civil i de la dictadura franquista. A finals dels anys setanta del segle XX començaren a sorgir veus de testimonis que explicaven en primera persona les seves vivències, i també investigadors que reflexionaven de forma crítica a l’entorn dels episodis històrics recents.

Malgrat la transició a la democràcia, aquesta voluntat mostrada per part de la societat no fou recollida pels estaments polítics fins fa relativament pocs anys, moment en què es va iniciar la legislació sobre el passat. És en aquest sentit que l’any 2007 sorgiren la Llei del Memorial Democràtic i la Ley de Memoria Histórica.

MARC LEGAL ESTATAL

  • Llei de Memòria Democràtica (Llei 20/2022, de 19 d’octubre)
    • Aquesta llei té per objecte el reconeixement de les persones que van patir persecució o violència, per raons polítiques, ideològiques, de consciència o creença religiosa, d’orientació i identitat sexual, durant el període comprès entre el cop d’estat de 1936, la Guerra Civil i la dictadura franquista fins a la promulgació de la Constitució Espanyola de 1978. Té com a propòsit promoure la seva reparació moral i recuperar la seva memòria. Inclou el rebuig i la condemna del cop d’estat de 1936 i la posterior dictadura.
  • Llei de la Memòria Històrica (Llei 52/2007, de 26 de desembre)
    • Aquesta llei té per objecte reconèixer i ampliar els drets a favor dels qui van patir la persecució o violència, per raons polítiques, ideològiques o de creença religiosa, durant la Guerra Civil i la Dictadura, promoure la seva reparació moral i la recuperació de la seva memòria personal i familiar. Mitjançant aquesta llei, com a política pública, es pretén el foment dels valors i principis democràtics, per facilitar el coneixement dels fets esdevinguts i assegurar la preservació dels documents relacionats amb aquest període històric dipositats en arxius públics.

MARC LEGAL CATALÀ

  • Llei de la desaparició forçada de menors a Catalunya (Llei 16/2020, del 22 de desembre)
    • Té per objecte proporcionar els instruments normatius i els recursos necessaris per al reconeixement i l’efectivitat del dret a la veritat, la justícia, la reparació i les garanties de no repetició de les víctimes en els casos de desaparició forçada o d’apropiació de menors, amb la consegüent substitució d’identitat. Aquesta pràctica va ser sistematitzada i generalitzada en el període de la dictadura franquista i en la posterior democràcia, fins que no van sorgir lleis en contra del tràfic i sostracció de menors, ja en els anys noranta del segle XX.
  • Llei de reparació jurídica de les víctimes del franquisme (Llei 11/2017, del 4 de juliol)
    • Aquesta llei, la primera a l’Estat espanyol relativa a aquest aspecte de la memòria històrica, declara il·legals els tribunals de l’Auditoria de Guerra de l’Exèrcit d’Ocupació (posteriorment Auditoria de la IV Regió Militar), vigents a Catalunya des de l’abril de 1938 fins al desembre de 1978. Considera aquests tribunals contraris a la llei i a les exigències més elementals del dret a un judici just. En conseqüència, es dedueix la nul·litat de totes les sentències i resolucions de les causes instruïdes i dels consells de guerra, dictades per causes polítiques a Catalunya pel règim franquista.
  • Llei sobre localització i identificació de les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, i la dignificació de les fosses comunes (Llei 10/2009, del 20 de juny)
    • Instrument bàsic de desenvolupament dels principis rectors que l’article 54 de l’Estatut estableix en relació amb la memòria històrica de Catalunya. L’objecte d’aquesta llei és localitzar les persones desaparegudes durant la Guerra Civil i la dictadura franquista per reconèixer-ne la dignitat i fer efectius els drets de llurs familiars a obtenir informació sobre llur destí i, si escau, a recuperar-ne i a identificar-ne les restes; senyalitzar i dignificar els llocs dels enterraments i recuperar-los com a espais de memòria; i satisfer el dret de la societat a conèixer la veritat dels fets esdevinguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista i les circumstàncies en què, durant aquell període, es van produir desaparicions de persones i es van cometre vulneracions dels drets humans.
  • Llei del Memorial Democràtic (Llei 13/2007, del 31 d’octubre)
    • Llei per la qual es crea el Memorial Democràtic, com a instrument per desplegar les polítiques públiques adreçades a la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica; en concret, del període de la Segona República, de la Generalitat republicana, de la Guerra Civil i el coneixement de les víctimes del conflicte per motius ideològics, de consciència, religiosos o socials, de la repressió de la dictadura franquista, de l’exili i la deportació, de l’intent d’eliminar la llengua i la cultura catalanes, dels valors i de les accions de l’antifranquisme i de totes les tradicions de cultura democràtica.
  • Estatut d’autonomia de Catalunya. Article 54, Memòria Històrica (2006)
    • L’article 54de l’Estatut d’autonomia de Catalunya disposa que la Generalitat de Catalunya i els altres poders públics han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats democràtiques, i que, amb aquesta finalitat, han d’adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tots els ciutadans que han patit persecució com a conseqüència de la defensa de la democràcia i l’autogovern de Catalunya.