La rajola hidràulica

Cap a l’any 1880 –coincidint amb  la comercialització del ciment artificial (conegut com «Portland»)–, va començar a utilitzar-se un tipus de paviment resistent, versàtil i amb la capacitat d’oferir acabats molt atractius: la rajola ceràmica. El modernisme, amb la seva revalorització de totes les arts aplicades i l’atenció a tots els elements decoratius, va suposar la popularització i expansió de la rajola hidràulica, traslladant al paviment alguns dels motius que més utilitzaven, especialment, formes sinuoses de reminiscències naturals. Alguns dels dissenys més reeixits van anar a càrrec de noms com Alexandre de Riquer, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Pascó, Enric Sagnier... Un exemple ben conegut és el que va dissenyar Antoni Gaudí per a la casa Milà, que l’Ajuntament de Barcelona va recuperar, l’any 1997, com a paviment del Passeig de Gràcia. 

Les rajoles es fabricaven peça a peça, a partir d’una barreja d’aigua, sorra, ciment i pols de marbre que s’incorporava a un motlle amb una trepa metàl·lica (de coure o llautó) a l’interior, a la qual s’hi abocaven els pigments específics per acolorir cada secció. Posteriorment, es retirava la trepa i s’hi afegia una capa superior de ciment i sorra per absorbir l’excés d’aigua, una altra capa de suport a sota per guanyar consistència, es comprimia en una premsa i s’acabava d’endurir durant uns dies en un ambient humit controlat. La seva denominacióno prové –com sovint es creu– de les premses hidràuliques utilitzades sinó de tot el procés químic d’endurir-se i “adormir-se” amb l’aigua i la humitat.

A mitjan segle XX, la producció industrialitzada i més econòmica (amb materials com gres o terratzo) va substituir progressivament el paviment hidràulic. A Mataró, es conserven exemples molt destacats com els que es poden veure a la casa Coll i Regàs o a Ca l’Arenas Centre d’Art del Museu de Mataró.

Quatre models de rajola hidràulica del fons del Museu de Mataró (foto: Museu de Mataró)

Paviment de rajola hidràulica de Ca l’Arenas Centre d’Art. Museu de Mataró (foto: Pere Masramon)