Mural compost de vuit planxes de formigó amb diverses figures en relleu policromades que combinen diferents materials, com el ferro, el ciment, la ceràmica o la fusta. El mural relata la trajectòria existencial i artística del poeta, mitjançant la representació d’imatges que evoquen moments o llocs claus de la seva vida, com el Palacio de Dueñas de Sevilla; la Institución Libre de Enseñanza; la Torre Eiffel de París; la mort de la seva companya, Leonor; la docència; la Segona República Espanyola; la ciutat de Barcelona o la seva mort a Cotlliure.
El poeta, dramaturg i prosista Antonio Machado Ruiz (Sevilla, 1875 - Cotlliure, França, 1939) és una de les figures cabdals del moviment literari conegut com a Generació del 98. Format a Madrid, ciutat on va viure i va participar del món literari i teatral de l’època, va viatjar en diverses ocasions a París, on va treballar i va aprofundir en els seus estudis de francès i de filologia. Catedràtic de francès i doctor en Filosofia i Lletres, Machado va ser elegit membre de la Reial Acadèmia Espanyola l’any 1927. Arran de l’esclat de la Guerra Civil, va ser evacuat a València, des d’on va col·laborar amb diverses publicacions republicanes i es va significar envers la defensa dels idearis republicans.L’any 1938 es va instal·lar a Barcelona amb la seva mare i el febrer de 1939 es va exiliar a França, i va moriri a la ciutat de Cotlliure.
El mural segueix el guió literari del poeta Manuel Patricio. L’obra va ser un encàrrec que va rebre l’artista Pepe Novellas, que no va poder arribar a fer degut a la seva mort.
