Representació d’un tors masculí nu, amb el cap i els braços escapçats i cinc fletxes clavades al pit. La figura, de bronze, està col·locada sobre un pedestal de marbre amb la inscripció “St. Sebastià”.
Sant Sebastià és un dels màrtirs més coneguts i venerats del Cristianisme. Tot i que el seu culte és molt antic, es remuntaria al segle IV, hi ha molt poques dades certes sobre la seva vida. La llegenda sobre Sant Sebastià ens explica que va ser un militar romà nascut a mitjans del segle III a Narbona o a Milà, que es va convertir al cristianisme i que va ser condemnat a mort per l’emperador Dioclecià a causa de la seva fe.
La devoció a Sant Sebastià va ser molt popular arreu d’Europa durant l’edat mitjana i l’època moderna a causa de la seva gran fama com a protector contra la pesta. Les grans epidèmies que es van viure al món occidental a partir del segle XIV van fer que moltes poblacions el proclamessin patró i li rendissin culte. La iconografia religiosa el representa habitualment en el moment del seu martiri, mort assagetat.
L’escultura està ubicada en un lloc emblemàtic de Mataró, el Portal de Barcelona, una de les principals portes d’entrada a la ciutat emmurallada del segle XVI. L’any 1635 el Consell de la Vila va acordar la construcció d’una capelleta sobre el portal, dedicada a Sant Sebastià, protector contra la pesta. El portal va ser enderrocat l’any 1857 i al seu lloc s’hi va construir un edifici d’estil neoclàssic amb una nova capella que va incorporar els escuts d’armes de Mataró, Barcelona i Catalunya originals. L’any 1985 es va impulsar la reforma de l’edifici, així com de la capella, i s’hi va col·locar l’escultura de Perecoll.
