Figura femenina de ferro de dimensions monumentals que representa una dona del poble iber dels laietans. La figura està representada dempeus subjectant un arc amb un braç i, amb l’altre, fent el gest de tensar la corda. L’escultura està orientada cap a la muntanya de Burriac, indret on es troben les restes del poblat ibèric de Burriac. L’escultura està inspirada en les representacions femenines de les pintures rupestres de l’art prehistòric llevantí.
L’obra fa referència a l’origen de la ciutat de Mataró, que es troba en el poblat de la tribu ibera dels laietans de Burriac (Cabrera de Mar). Entre els segles IV i III aC el poblat ibèric del mateix nom va exercir com a capital política, administrativa i econòmica d’un extens territori, la Laietània, que abastava les actuals comarques del Maresme, Barcelonès, Baix Llobregat, Vallès Oriental i Vallès Occidental. La ciutat ibera va ser abandonada al segle I aC i la seva població es va desplaçar a la ciutat romana de Cabrera de Mar, anomenada Ilturo i, posteriorment, a la nova ciutat romana d’Iluro, l’actual Mataró.
El títol de l’escultura, Laia, fa referència al poble iber dels laietans. Segons el seu autor, Rovira i Brull, l’escultura representa la unió de l’home amb la terra de les cultures prehistòriques. La Laia simbolitza la natura fèrtil i la fecunditat i representa una deessa mare capaç de defensar i garantir la pervivència de la tribu.
