Escenari / OFF

El passat 30 d'octubre de 2025 vam poder gaudir de Cançons que acaben en fade out al Teatre del Cafè Nou. L'espectacle està creat i interpretat per La Copla de Wisconsin (Cinta Moreno, Salvador S. Sánchez i Joel Moreno Codinachs), i que ens fa reflexionar sobre la banda sonora de la 'Transició espanyola'. És probable que aquest termeens faci pensar en la música de la movida madrilenya. Les cançons d'aquests grups estan associades a missatges més o menys explícits de transgressió, progressisme i llibertat. Però, què passa amb la música d'altres artistes que també acaparaven les llistes d'èxits d'aquells anys, com la Rocío Jurado, la María Jiménez o la Mari Trini? Aquestes figures de la cançó popular no proposen grans ruptures estètiques ni musicals, sinó que, hereves de la copla, la balada romàntica i la cançó d'autor, van llaurar la seva trajectòria en camins que ja s'havien obert durant la dictadura. No obstant això, moltes de les seves cançons vehiculen missatges proto-feministes que no només van deixar una profunda empremta en el públic de l'època, sinó que, ara com ara, continuen sent reivindicades pels feminismes i la lluita LGTBIQ+.