Miquel Brullet i Monmany neix a Mataró el mes de novembre de 1904. Estudia primària i batxillerat als Escolapis de Santa Anna de la mateixa ciutat, i arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona i també a la de Madrid.
En la seva formació, rep la influència de les noves corrents estètiques europees dels anys 20, marcades pel funcionalisme de l’escola alemanya de la Bauhaus, dirigida per l’arquitecte Walter Gropius, així com per les noves avantguardes estètiques com el cubisme, el futurisme , l’expressionisme o el constructivisme, sense deixar de banda l’art déco. Recordem que al 1928 Le Corbusier pronuncia una conferencia a la madrilenya “Institución Libre de Enseñanza”, que va influir enormement als joves arquitectes, i que a l’ Exposició Universal de Barcelona al 1929 Ludwig Mies Van der Rohe, col.laborador de Gropius, presentà un edifici revolucionari com a pavelló d’Alemanya. Brullet va finalitzar els seus estudis a Madrid i va rebre la influència d’aquest moviment modern, que fugia del noucentisme i l’historicisme, i buscava una arquitectura de formes simples i racionals on el color i el detall constructiu substituïen la decoració sobreposada.
Tornant de Madrid, l’any 1930 va exercir com a arquitecte municipal a l’Ajuntament de Mataró, càrrec que deixa poc després per dedicar-se a l’arquitectura privada. Influït, doncs, per aquest corrent funcionalista o racionalista de la primera posguerra mundial, construeix diferents edificis d’estil racionalista a la ciutat com El Cafè Nou de la Unió de Cooperatives, inaugurat l’any 1935, la casa de la familia Coll, sobre el Camí de la Geganta, i la casa de la familia Campoy al número 178 de La Riera. També dissenya les façanes de l’edifici del mercat de la Plaça de Cuba o la reixa de tancament del Parc Central.
Durant la Guerra Civil es fa càrrec de la construcció dels búnquers de la costa del Maresme, en ciment armat, en el qual era especialista, i a la posguerra participà activament en la reconstrucció de les esglésies de Sant Josep, Santa Anna i Santa Maria. També projectà el Monument als Caiguts al Coll de Parpers i nombrosos edificis de particulars i naus industrials
De 1946 a 1948 va ser tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Mataró, però va renunciar al càrrec per dedicar-se al seu ofici d’arquitecte. Als anys cincuanta es dedicà activament a la urbanització dels nous barris de la Llàntia i Cerdanyola, on projectà l’esglesia de Maria Auxiliadora, inaugurada el 1957. Posteriorment, també planificà les urbanitzacions de La Cornisa, Can Raïmí i Can Cabot.
Dels anys 60 en són el pavelló esportiu de bàsquet Josep Mora i la piscina municipal (ambdós al Passeig Carles Padrós), el col.legi Josep Montserrat i els cinemes Núria i Il·luro, propietat de la familia Coll. També destaca la reconstrucció de l’edifici de Can Ximenes i la capella de Sant Sebastià, al 1986.
Com arquitecte va intervenir en moltes renovacions a col.legis i d’altres edificis de la ciutat com el Foment Mataroní i en multitud de projectes, tant vivendes unifamiliars com blocs de pisos. Home actiu i incansable, les seves aficions van ser els viatges i el cinema de Super 8, així com el col·leccionisme de segells i monedes. Li agradava passar els estius a la seva casa al bosc d’Òrrius amb la seva esposa Pepita i els seus nou fills.
Àngela Guerrero Brullet Neta de Miquel Brullet i Monmany