La ciutat de Mataró conserva un conjunt patrimonial de gran rellevància integrat per diverses construccions defensives de caràcter militar. Es tracta de cinc búnquers, popularment anomenats fortins, construïts l’any 1937, en plena Guerra Civil espanyola. 

Els búnquers conservats a Mataró formaven part de la línia defensiva republicana de la costa, que recorria el litoral català amb un total de 454 construccions. Aquesta línia responia a la necessitat de vigilància i de defensa de la costa davant de qualsevol amenaça de desembarcament o incursió aèria per part de les tropes franquistes.

L’estiu de 1937 l’Ajuntament de Mataró, a petició de tots els alcaldes de la comarca del Maresme, va aprovar la construcció d’aquestes fortificacions, que es van dur a terme sota la direcció del govern de la República i de l’Exèrcit Popular. 

Dels construïts en inici, actualment queden en peu cinc búnquers, ubicats entre la platja del Varador i el torrent de Vallgiró. Ubicats de manera ordenada cada 600 metres al llarg de la costa, tots ells repeteixen un mateix model constructiu quant a estructura, composició i materials, amb petites variacions consistents en la ubicació de la porta d’entrada. Estaven pensats per poder ser equipats principalment amb nius de metralladores.

En acabar la Guerra Civil, l’exèrcit de Franco va mantenir aquestes estructures com a destacaments d’observació per a defensar-se d’una possible invasió aliada. En posterioritat van ser utilitzats per la Guàrdia Civil per vigilar el contraban marítim i cap als anys 50 com a habitatge per algunes famílies arribades d’altres regions d’Espanya o per transeünts. 

Per a més informació:
Geovisor del fortins o búnquers de la platja (Comissió de la Memòria Històrica de la Gent Gran i el Servei en Sistemes d’Informació i Telecomunicacions).