Pregària a Janus

Una Roma íntima que esdevé personatge en la vida errant de la protagonista, la Clara, que viu una història de somnis i realitats, de desitjos i ferides; de transformació i desarrelament. Fugir per ressituar-se i refer vincles en un intent de sobreviure a les absències, a les distàncies. També hi ha retorns —sabent que els retorns són impossibles— i una certa melancolia que produeix ésser foraster sempre, un apàtrida.

Janus, el Déu de les dues cares —l’una mira el passat, l’altra veu el futur—, esdevé far i recer.