L'home nu. Tot despullant els arquetips de la masculinitat

Visita dinamitzada

Dissabte 9 de juliol de 2022 / 18 h / Ca l'Arenas. Museu de Mataró (C. d'Argentona, 64 )

Aquesta exposició, organitzada per l’Oficina de Patrimoni Cultural de l’Àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona, el Museu d’Art de Cerdanyola i el Museu Abelló de Mollet del Vallès, pretén despullar l'home fugint dels mites i idees que també l'han empresonat, i alhora qüestionar la visió binària del gènere plantejant un concepte molt divers de les identitats, tot plegat des d'un posicionament igualitari.

La mostra planteja un recorregut pel nu masculí en les col·leccions dels museus de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona. El punt de partida serà l'autocrítica d'uns museus en què els nus masculins romanen amagats a les calaixeres de les reserves, i en els quals les dones queden relegades a ser protagonistes passives de les fantasies masculines heteronormatives. Amb l'art contemporani com a mediador, també es pretén qüestionar què vol dir ser homes avui en dia, al segle XXI, des d'una mirada diversa, igualitària i interseccional però defugint del binarisme, perquè hi ha tantes identitats com persones.

Històricament, la representació del nu en l'art ha reflectit els tòpics i els estereotips de gènere que la societat vinculava als sexes biològics d'home i dona: mentre que la dona és l'objecte de desig passiu —lligada també al concepte de temptació sexual—, l'home està gairebé sempre vinculat a l'expressió de la força i del poder. Podem trobar bona part de les arrels d'aquesta i d'altres visions de la masculinitat en la cultura clàssica, en el mite i els arquetips que defineix. Per altra banda, la iconografia religiosa ha representat el nu masculí amb abundància i generositat, tot i que sovint ho ha fet sota el sedàs del pudor i la censura que el context requeria.

En alguns casos, el nu masculí és un símbol d'innocència; en d'altres, de pecat, dolor, heroïcitat o glòria. El fet és que part d'aquesta iconografia ha acabat esdevenint un referent homoeròtic. Aquest cànon de bellesa masculina, que prové de l'antiguitat, s'ha mantingut gairebé immutable durant segles i ha amagat altres cossos més reals que van aflorant en l'art. En definitiva, a partir del segle XIX es comença a apuntar el canvi que es consolida en les avantguardes, les quals trenquen amb el cànon clàssic i representen la diversitat de cossos, però també d'identitats i opcions. Finalment, l'home esdevé objecte de desig i al llarg del segle XX el cinema, el còmic, la música, o fins i tot la indústria del perfum i la moda, han anat construint i desconstruint una imatge de la masculinitat més calidoscòpica i variada.

En un moment històric com l'actual, a partir de la nova onada del moviment feminista, el paper de la dona, la seva visibilitat i les seves reivindicacions es posen sobre la taula amb contundència. Però ara la lluita s'ha dut més enllà, nous corrents proposen la desconstrucció de les categories de sexe i gènere. Així, la lluita feminista s'uneix a la dels col·lectius LGTBIQ+. I, trencant aquestes categories, també es lluita per alliberar l'home. 

Més informació a: 93 741 29 30 / [email protected].

Organitzen: Diputació de Barcelona, Museu d'Art de Cerdanyola i Museu Abelló

També et pot interessar…