L’art de la fuga, de J. S. Bach

Composta durant l'última dècada de la seva vida, L'art de la fuga es compon de 14 fugues o contrapunctus i 4 cànons, tots ells basats en un mateix tema. Seria l'última i més reeixida de les exploracions de Bach de la composició contrapuntística. Si bé ja era considerat pels seus contemporanis un mestre de la fuga, en aquesta ocasió va voler elevar els límits del seu mestratge en treballar sobre un únic tema, en re menor, per crear la seva apoteosi contrapuntística. Cadascuna de les fugues augmenta la seva complexitat mentre el tema original va patint nombroses transformacions per demostrar totes les possibilitats de la composició fugada: inversions temàtiques, alteracions rítmiques, imatges especulars, variacions segons els estils nacionals, augments i disminucions. Nous temes apareixen a la segona part de l'obra, tot i que tots deriven de l'original.

L'última fuga escrita per Bach i que dona terme a L'art de la fuga, el Contrapunctus XIV, està incompleta. Tot i que la delicada salut de Bach ha estat sovint l'explicació donada a l'estat inconclús de l'obra, alguns dels estudiosos més importants del compositor pensen, actualment, que el final es va perdre o que potser mai no havia volgut concloure l'obra i la va deixar expressament oberta com a repte a resoldre per l'intèrpret. La darrera obra de Bach, com la vida, acaba sense un desenllaç.

Programa
Contrapunctus I
Contrapunctus II
Contrapunctus III
Contrapunctus IV 
Canon per augmentationem in contrario motu 
Contrapunctus V 
Contrapunctus VI 
Canon alla duodecima in contrapunto alla quinta 
Contrapunctus VII 
Contrapunctus VIII 
Contrapunctus IX 
Canon alla ottava 
Contrapunctus X
Contrapunctus XI
Canon alla decima in contrapunto alla terza
Contrapunctus XII
Contrapunctus XIII
Contrapunctus XIV 

Kenneth Weiss, clavicèmbal

Concert dins de la Setmana de Música Antiga de Mataró