La Bohème

La bohème (en català, La bohèmia) és una òpera en quatre actes amb música de Giacomo Puccini i llibret en italià de Giuseppe Giacosa i Luigi Illica, basat en la novel·la per entregues Scènes de la vie de bohème d’Henry Murger. L’òpera reflecteix les experiències del compositor durant els anys d’estudiant al Conservatori de Milà, on va compartir habitació amb Pietro Mascagni.

Va ser estrenada al Teatro Regio de Torí l’1 de febrer de 1896, sota la direcció d’Arturo Toscanini. L’obra va ser acollida amb fredor, tant per part del públic com de la crítica; però des de fa molts anys, La bohème és una de les òperes més destacades del repertori operístic i una de les més representades en tot el món.

Argument
París, cap al 1830. Una gèlida nit de Nadal… En unes golfes, hi viuen uns joves entumits pel fred. No són rics, de fet ni tan sols saben com pagar el lloguer, però tant hi fa, són joves, són artistes, si més no creuen ser-ho. A més del grup d’amics, es creen dues parelles: la Musetta i el Marcello, amb un passat ja junts, que representen l’amor passional i explosiu. En contrast, amb un amor més íntim i potser més profund, hi ha la Mimi i el Rodolfo, que es troben i s’enamoren en aquest primer acte a les golfes.

Tots van al Café de Momus, on té lloc el segon acte, per celebrar la nit de Nadal. Allí veiem com la Musetta provoca una escena de gelosia a costa del Marcello.

Finalment, tots feliços, es confonen amb la multitud del barri llatí de París en les festes nadalenques.

Ha passat algun temps i la Mimi està malalta, això fa que el Rodolfo la vulgui abandonar, perquè trobi un millor partit que s’ocupi d’ella. Però, finalment, decideixen continuar la seva relació fins a la primavera.

Tornem a les golfes, on té lloc l’acte final de l’òpera. Els quatre artistes juguen, despreocupats, plens de joventut bohèmia. De sobte tot canvia, la tos de la Mimi ressona per tot el teatre i estremeix l’oient.

Ha tornat per morir al costat del seu estimat Rodolfo, per recordar una freda nit de Nadal en la que tot era il·lusió i esperança. És l’escena de la mort de la Mimi que ha commogut el públic generació rere generació i ho seguirà fent.

Oquestra Project Òpera 
Direcció: Daniel Muñoz