L’exposició va néixer a partir del sentiment de tres dones que comparteixen sensibilitat per les paraules i la natura, cuinant dos elements a foc lent sense pressa, fent-ne petits tasts per a trobar-ne el punt just i així poder transmetre els seus sentiments i vivències.
“Al llarg del confinament, la necessitat de viure altres realitats que ens omplissin de benestar i ens mantinguessin el cor obert a la bellesa i la sensibilitat, va fer que aquest projecte anés agafant força i se’ns dibuixés un somriure de satisfacció, al mateix temps que, pel sol fet de compartir aquesta experiència, ja ens sentíem acompanyades. Com un joc, vam despertar-nos la creativitat i la il.lusió tan necessària en aquells dies d’incertesa”
Esther, Anna i Esther.