Visita guiada per la mostra dedicada a la dècada dels noranta del segle XX, amb 83 obres de la Col·lecció Bassat, de 40 artistes diferents
Les obres que s'hi exposen expliquen tant la història dels seus creadors, com la del seu col·leccionista i, evidentment, un context, un espai i un temps —Catalunya i Espanya durant els anys noranta. En cap cas, però, la història explica aquestes obres.
Si obrim qualsevol manual d’art que ens expliqui la dècada de 1990, hi trobarem artistes i tendències que van emergir en aquest període. Però s’hi obvia tota la resta, que no és poc. Els tòpics artístics dels noranta són les polítiques de gènere i de representació; la repolitització de l’art; les pràctiques postconceptuals que s’abeuren en el món conceptual dels setanta i hi insereixen discursos subjectius, hermètics i despreocupats alhora, que treballen la narrativa i que no es limiten a un sol format..., tot i que el format preferit és la instal·lació multimèdia. Evidentment, el videoart i la fotografia com a vehicles de les arts plàstiques, que havien adquirit un protagonisme considerable al llarg de la dècada anterior, continuen la seva progressió.
En el cas que ens ocupa, la Col·lecció Bassat evidencia una tendència: durant la dècada de 1990 la modernitat esdevingué clàssica. Què vol dir, això? D’una banda, que la modernitat, entesa com un moviment que arrenca amb l’impressionisme, ja no és profètica, ni escandalitza, ni canvia paradigmes. D’altra banda, la postmodernitat, com havia passat amb el manierisme respecte del renaixement, constitueix la normalització, naturalització i consolidació d’un estat de coses previ al següent canvi de paradigma. I aquesta “normalització” de les fites de l’avantguarda és present en les obres de la Col·lecció Bassat de la dècada del 1990.
Aforament limitat a 10 persones