Ciencia en tiempos de Séneca

Com miraven el cel els romans del segle I? En aquesta xerrada ens endinsarem a l'obra de Sèneca, filòsof estoic i testimoni d'una època en què la filosofia i la ciència encara anaven de la mà.

Més enllà de les seves cèlebres reflexions morals, Sèneca es va interessar pels fenòmens naturals: va escriure sobre terratrèmols, estels, eclipsis i llampecs, preguntant-se no només per les causes, sinó també pel que revelaven sobre l'ordre del cosmos. A la seva obra Naturales Quaestiones, recull les idees d'astrònoms i filòsofs anteriors —com Posidoni o els estoics— i es converteix en un pont entre la tradició grega i el pensament romà.

De la mà d'Antonio Bernal, us convidem a descobrir com, abans de la ciència moderna, ja s'intentava desxifrar el llenguatge dels astres i de la natura, amb la mirada serena d'un savi que creia que comprendre l'univers era també una manera de viure millor.