Cavitat f

La peça neix d'una pregunta: de qui és el dolor? A partir d'aquí, la recerca s'obre a altres interrogants: es pot heretar un dolor que no hem viscut? Es transmet? Es mou entre cossos? Pot quedar adherit als espais? Què passa amb el dolor compartit dins d'una sala? Quan marxem, desapareix o queda?
Prenent com a punt de partida el cos acrobàtic i les formes de dolor que s'inscriuen en la pràctica del circ, la peça investiga una cultura del dolor pròpia de l'ofici: un dolor entrenat, normalitzat i sovint amagat. A Cavitat f., el circ que no es veu és el que ocupa el centre. Des d'aquesta experiència, la peça s'acosta al dolor no només com una resposta física, sinó com una experiència modelada per les relacions, la cultura i els significats que compartim.
La cavitat apareix com una imatge central de la peça. No com un buit, sinó com un espai de trànsit i de ressonància. Un lloc on és difícil distingir què és propi i què és aliè. La peça proposa pensar el cos no com una superfície tancada, sinó com una zona de pas, permeable i interdependent.
Aquesta recerca s'obre llavors a una pregunta més àmplia: què passa quan deixem d'entendre el dolor com una experiència privada? Què queda de nosaltres en els altres? I què fem amb allò que queda?
Amb el públic disposat a 360 graus, Cavitat f. es concep com una peça immersiva i un entrenament compartit d'afectació que treballa amb la percepció, l'escolta i la proximitat. 

Alba Ramió Güell és artista, investigadora i mediadora, i treballa en la intersecció d'aquestes disciplines. Ve del circ, especialitzada en equilibris acrobàtics en col·lectiu, i la seva pràctica s'ha desenvolupat sempre en relació amb altres cossos. Cavitat f. és el seu primer solo escènic.

www.albaramioguell.com